L’EUFÒRIA PER L’ESTATUTET

El regidor del PP a la Paeria Enric Oró ha fet pública avui la seva discrepància amb el seu partit i anuncia el seu vot afirmatiu a l’estatutet de la Moncloa. Ho fa precisament pel fet que el text que es votarà el 18 de juny ha passat per “la centrifugació i el ribot” de Madrid, tal i com ell mateix escriu en un article als diaris. Sense entrar en qüestions domèstiques, que no em pertoca, sí que la posició de l’Oró evidencia allò que des de fa temps venint dient des d’Esquerra: que el PP ha guanyat la partida en forçar la rebaixa de l’Estatut votat al Parlament de Catalunya.

El mateix regidor, que és una excel·lent persona, bon culer i amb idees pròpies, diu que era normal que els seus companys de partit s’oposessin al projecte aprovat al Parlament, però que una vegada adreçat pel pacte Mas-ZP, aquest estatutet és perfectament assumible pels votants del PP. Òbviament, en Oró posa al descobert les cartes tàctiques dels seus dirigents, que demanen un no que res té a veure amb el NO pel futur Catalunya que promovem des d’ERC i bona part de la societat civil.

Esment particular mereix el grau d’eufòria desfermada amb el qual han rebut la notícia des de les files del PSC i CiU. Només falta ja que li facin una oferta! De manera una mica esquizofrènica, els mateixos que utilitzen artificiosament l’enfrontament estatal amb el PP per atiar el vot positiu de la por a Catalunya han saludat amb salves el pronunciament del regidor díscol.

No he sentit el mateix quan dirigents territorials d’entitats que recomanen el sí han expressat també públicament que trenquen la seva disciplina de vot i aniran a les urnes amb el NO a la mà.

M’agafo a les paraules que he sentit d’algun destacat càrrec públic del PSC a Lleida, animant la gent a expressar les seves idees en llibertat, per recomanar aquells socialistes i ciuvergents que en públic m’han expressat els seus dubtes sobre el vot afirmatiu a que també donin la passa a dir en públic que votaran que NO.