NO ÉS AIXÒ, ZP, NO ÉS AIXÒ

Ahir, al pavelló de Pardinyes, Rodríguez Zapatero va fer la gran declaració del dia respecte de l’estatutet: ens va dir que estiguéssim tranquils, que no serà “garrepa” a l’hora de gestionar el desenvolupament estatutari. I aquest és precisament el problema, que la nova proposta que ens ve de la Moncloa torna a deixar en mans de la gent de Madrid el desenvolupament del nostre autogovern.

Estructuralment parlant, l’estatutet no modifica en res el marc de relacions Generalitat-Estat, i en algun cas, com els horaris comercials, és una passa enrera, ja que fins ara a Catalunya teníem un poder decisori que “la unitat del mercat” s’ha carregat. Aquí rau el problema, que Catalunya continuarà haver d’estar pendent de què passa a Madrid per fer les nostres polítiques socials.

Poc importa el que digui el Parlament de Catalunya, ara ja condemnat a fer propostes sense cap càrrega moral que el faci creïble. Allò que serà realment important pels catalans i les catalanes és l’estat d’ànim del president del Gobierno de torn. No és normal. O al menys, no té res a veure amb la normalitat d’un procés federalitzant que els senyors del PSOE diuen que volen posar en marxa.

I, per acabar, només us demano que us feu una pregunta: Aquell que ara diu que no serà “garrepa” no és el mateix que va dir que “aprovaré l’Estatut que vingui de Catalunya”? Quantes vegades més ens han d’enganyar per obrir els ulls?

Per Catalunya volem un marc legal i jurídic en el qual els interessos de Catalunya siguin l’autèntica guia de les accions polítiques, no un text que encara ens lligui més a les persones que ocupin la cadira a la Moncloa. Per aquest motiu, també votaré NO i us demano que feu el mateix.