UN TASTET DEL QUE ENS ESPERA

Per si algú encara tenia dubtes, podem provar ja dos tastets del que ens vindrà a sobre a partir del 18 de juny si guanya el sí a l’estatutet: Iberia es carrega les connexions aèries entre Barcelona i Europa i el ministre Rubalcaba posa en dubte l’eficàcia de la feina dels Mossos d’Esquadra. D’Espanya han de venir a protegir-nos amb un desplegament de la Benemérita, i per anar en avió a París haurem de passar prèviament per Madrid. Visca l’estatutet d’en Mas i ZP. 

És complicat trobar a l’historia recent de Catalunya tantes proves, i tan seguides, d’actes bel·ligerants contra el nostre autogovern com les que aquests dies abonen encara més el debat electoral. I, al damunt, ens diuen que hem d’entomar amb “talante” o ens convertim en col·laboradors del PP.

I aquesta acusació tan gruixuda l’esgrimeixen des de CiU –socis durant vuit anys del sector més reaccionari de la dreta pepera- i des dels amics socialistes –els mateixos que han segellat la secessió lingüística amb els deixebles de Zaplana.  I mentre cau la pluja fina, però insistent, en contra de la defensa coherent que Esquerra fa de l’Estatut aprovat a Catalunya, ens lliguen cada vegada més a l’Estat veí. 

L’aparició de bandes organitzades que han sembrat la por entre les petites poblacions de Catalunya s’ha aprofitat per fer una demostració de força de l’Estat i, al temps, desmerèixer la feina dels Mossos d’Esquadra, la nostra policia nacional. S’envia un contingent de 300 agents i al dia següent comencen les detencions. No és lògic pensar que l’Estat ja disposava de la informació sobre aquests delinqüents que no s’ha volgut compartir amb la Policia catalana? I la consellera Tura recomanant-nos que comprem més alarmes… 

Mentre a la tribuna del Congrés el president Zapatero demanava al diputat Puigcercós un acte de fe sobre un nou pla “federal” de les comunicacions aèries, la companyia Iberia confirmava que l’aeroport de Barcelona ja no és del seu interès més enllà de la connexió amb Madrid i que, per tant, deixaran de fer vols des de Catalunya a la resta d’Europa. 

Són dos exemples reals, dos tastets, del que Catalunya significa per la gent que proclama l’estatutet retallat a la Moncloa com la pedra filosofal de la nova Catalunya. Quina Catalunya? La que no pot disposar de policia pròpia amb dignitat? La que no pot volar a Europa? 

Si aquestes coses passen abans del referèndum, ja ens podem preparar per tot allò que durant 25 anys ens haurem de callar si guanya el sí de les cadires, el sí de la vergonya. Perquè, no ho dubteu, si el NO no és prou potent a les urnes, el 19 de juny ens diran: de què us queixeu?, si ja teniu l’Estatut que heu volgut, el que heu votat. Encara hi som a temps.