AVÍS PER A NAVEGANTS

Aquest divendres es visualitzarà una nova majoria al Saló de Plens de la Paeria, la que conformen els grups del PSC, CiU i ICV, presumiblement signants –de moment la pacten- d’una moció en la qual dos socis de govern s’alien amb un altre de l’oposició per anar en contra del tercer governant, és a dir, Esquerra. Bé, la sociovergència comença a prendre cos també a la ciutat de Lleida dins d’aquest clima polític enrarit que es va iniciar amb el pacte Mas-ZP per retallar l’Estatut, va continuar amb l’expulsió dels consellers d’ERC del Govern de la Generalitat i va camí d’un rumb erràtic en un futur incert. 

Ho considero, tot plegat, com un avís per a navegants. En ocasions anteriors m’he referit al compromís que teníem PSC i ERC a la Paeria de no traslladar a la política municipal les tensions que provocava el procés d’elaboració del nou Estatut. Nosaltres hem complert, i així ho saben els socialistes, renunciant en diverses ocasions a presentar mocions davant el plenari que requerien de pronunciaments ideològics més enllà de la pròpia acció municipal.  Fins ara, també ho he de dir, el PSC havia tingut un comportament semblant. Però alguna cosa canvia amb la famosa moció de recolzament a l’Estatut retallat. Fins ahir, es tractava d’una moció presentada per CiU –intueixo que amb ganes de provocar el debat en el si del govern municipal- que jo entenc que el PSC hagi de votar a favor sense trencar per això l’acord al qual feia esment abans. 

Però la resposta del PSC és consensuar amb CiU una moció diferent, de fet més àmplia i específica, de tal manera que de ser un simple receptor d’una proposta de l’oposició, els socialistes de la Paeria passen a ser membres proactius d’un pronunciament del govern de la Paeria en contra d’un dels socis, Esquerra. Aquest navegant entén l’avís. 

No fa dos mesos que des del PSC s’hem deia que, a voltes amb el Museu Diocesà, era deslleial que Esquerra presentés una moció en contra del PSC a la Paeria. Fruit del treball polític lleial, al ple es va aprovar un pronunciament unànime sobre el Diocesà, pronunciament que a d’altres institucions havia estat impossible fins llavors. Els navegants han canviat de rumb. Cadascú sap cap a quina costa ens anem apropant.