UNA POSICIÓ CLARA EN CONTRA DE LA RETALLADA A L’ESTATUT

Publicat el 6 de maig de 2006 al diari Segre     Avui, dissabte 6 de maig de 2006, el màxim òrgan decisori d’Esquerra Republicana de Catalunya, el seu Consell Nacional del qual en formo part i que presideix el diputat lleidatà Carmel Mòdol, debatrà i anunciarà quin serà el sentit del vot que el nostre partit defensarà de cara al referèndum de juny sobre la proposta de l’Estatut que es debat, ara com ara, al Senat. Al dia d’avui arribem després d’un ampli procés de consulta a les bases del partit que és un model de democràcia interna que la resta de forces polítiques ni s’atreveixen a plantejar-se. Sigui quina sigui la postura final, només una pregunta: què és millor una decisió pressa per quatre o una decisió debatuda entre tots en llibertat i de manera oberta i transparent?

Com deia, el que és un procés que evidencia normalitat democràtica s’està explicant a l’opinió pública com una crisi de partit. Res més lluny de la realitat. Nosaltres debatem postures estratègicament transcendents en lloc d’acatar decisions incontestables. I com que cada proposta pot ser contestada, les bases hem dit a l’Executiva Nacional que ha de precisar molt més el plantejament inicial que ens va fer arribar a finals de la setmana passada. Però també ha quedat clar que el marge del debat en el qual es mou la militància és qüestió de matisos, ja que debatem entre les diferents formes d’emetre un vot crític al pacte Mas-ZP i de decidit recolzament a la proposta d’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya el 30 de setembre.

A l’assemblea d’Esquerra a Mollerussa no es va aixecar ni una sola veu en defensa de la retallada de l’Estatut i proposant el vot afirmatiu al referèndum. Sospito que molts militants d’altres formacions polítiques desitjarien poder expressar dins dels seus òrgans de partit allò que ens fan arribar en tertúlies de cafè sobre la forma en la qual una nit a la Moncloa es va acabar amb les il·lusions de la major part de la ciutadania de Catalunya.
Descartat doncs el recolzament a la retallada a l’Estatut, el nostre debat pretén trobar la millor manera de recomanar la ciutadania que expressi a les urnes el seu rebuig al resultat final de tantes i tantes “passades de ribot” a la nostra identitat nacional, a un sistema de finançament just i al necessari blindatge de les competències respecte de l’Estat. I això es pot dir votant en blanc, votant en contra o fent un vot nul clarament polític. Totes tres opcions són democràticament respectables, com també ho és el vot positiu d’aquelles persones convençudes que per a Catalunya ja està bé el que ens envien des de Madrid.     

En els darrers tres anys, Esquerra ha utilitzat en cinc ocasions aquest procediment de consulta àmplia a la militància. El nostre debat és públic i, per tant, es coneixen les diferents postures des de les quals acabem arribant a una decisió de consens i assumida com a pròpia per tota la militància, sigui quin sigui el punt de partida que cadascú de nosaltres tenia a l’inici del debat. Es diu democràcia allò que practiquem i en democràcia no valen les veus úniques i els il·luminats.

El que succeeix és que tothom se suma a la moda del que anomeno “el tir a l’Esquerra”. Tot s’hi val en contra nostra. És com si els féssim nosa a tots. Ara, aviso que totes les campanyes que patim, en públic i en privat, ens reforcen. Cap dirigent d’Esquerra ha titllat de pornogràfica la recomanació de votar “sí” ni cap conseller d’Esquerra ha plantejat saltar-se la llei per allargar la jornada electoral. Tot i amb això, és ERC la que rep les garrotades.

No és cert que a Esquerra existeixi desconcert, no. El desconcert respecte de l’Estatut és l’estat d’ànim generalitzat al carrer, i aquest desencís l’han provocat els partits polítics que han jugat amb el futur de la nostra nació en funció de suposats rèdits electorals immediats.

En ocasions anteriors he exposat, des d’aquesta mateixa tribuna pública, les raons que, en coherència amb el que penso i defenso, em fan oposar-me a la retallada feta a la proposta d’Estatut aprovada per la sobirania popular catalana. Se’ns diu ara, argumentant qüestions de coherència, que no podem oposar-nos i continuar al Govern, ja que un dels objectius fonamentals de l’actual Generalitat és la redacció de l’Estatut. Bé, si coherentment hem fracassat en la redacció unitària del nou Estatut, aquest fracàs no és imputable a Esquerra, o, en tot cas, no ha de ser únicament imputable a nosaltres. Si els tres partits hem fallat, marxem els tres, convoquem eleccions i tornem a frustrar els aires de canvi que, de mica en mica, s’estan introduint en tots i cada un dels àmbits de la vida quotidiana de la nostra nació.