DE CAPITANS I MARINERS

En la seva compareixença de premsa d’avui després de la comissió del Senat que ha donat el vist-i-plau al projecte d’estatut acordat entre Zapatero i Mas (molt diferent del que va sortir del Parlament el passat 30 de setembre), el líder de Convergència i Unió no ha estalviat -de fet fa molt que no ho fa- crítiques contra la decisió de l’Executiva Nacional d’ERC que, d’acord amb els seus quadres i bases- ha optat per recomanar el “no” en el referèndum que previsiblement tindrà lloc el proper 18 de juny. Entre d’altres “perles” Mas ha dit, referent-se a ERC, que un vaixell on manen els mariners i no els capitans és un desastre sense rumb ni sentit.

No sé què en pensaran les bases de CiU d’aquesta opinió, segons la qual els “líders” són éssers superiors, tocats per la mà d’algun déu, mentre que les bases només hi són per pagar la quota, enganxar cartells a les campanyes i fer de claca. A ERC, però, pensem diferent. Creiem que un partit democràtic és aquell en què direcció i bases decideixen plegats les grans línies estratègiques i els afers d’estat. I que quan hi ha alguna discrepància o diferència d’opinions, és la voluntat democràtica de la majoria la qui decideix.

Crec que el que més molesta a Artur Mas, i a d’altres líders de d’altres partits, no és el “no” d’ERC a l’estatut. El que realment els molesta és que les seves bases vegin que a ERC la sobirania és de la militància i no d’una petita elit endogàmica que fa i desfà sense donar explicacions a ningú. El que li molesta a Mas, i segurament a d’altres, és la possibilitat que les seves bases li exigeixin el paper protagonista que tenen les d’ERC o, senzillament, que no li facin cas i acabin, en una part important, votant no a aquest peseudoestaut que una nit va pactar ell, d’amagades, amb el senyor Zapatero.