PAERIA S.A.

 Després d’uns dies de silenci, crec que necessaris i merescuts, reemprenc la meva activitat blocària amb la voluntat de, ara per ara, escriure-hi un parell o tres cops per setmana, tant per les persones que pressumiblement encara gosin visitar aquest espai com per matar el cuquet del gran salt que suposa el pas de la primera línia mediàtica i política al dolce far niente en què ara estic, temporalment, instal·lat.

 Demà s’aprova el cartipàs que ha d’organitzar la Paeria, la primera institució ciutadana de Lleida, durant els propers 4 anys. L’alcalde Ros ha dit que vol agilitar al màxim la gestió i, honradament, crec que s’equivoca de mig a mig. Certament, la diferència respecte al cartipàs anterior és rotunda, nítida i evident. Però, realment servirà perquè la gestió sigui més àgil i eficient?

La política, i les institucions en formen part, no és, no pot ser mai, la trasllació d’un model únicament empresarial. Les meves objeccions a aquest cartipàs municipal són, d’entrada, conceptuals. En les eleccions municipals la ciutadania tria regidors, que han de respondre davant seu de les seves actuacions, no gerents ni fórmules calcades de l’empresa privada.

A més, els gerents no són cap garantia d’una millor gestió: en el mandat 99-03, una Paeria amb gerent va veure com s’incrementava el deute municipal de forma considerable; contràriament, en el mandat 03-07, una Paeria sense gerent ha reduït aquest deute en més de 9 milions d’euros. Es pot dir que els gerents no són res més que els hereus dels anteriors directors de serveis. Pel que fa al terme hereus, absolutament d’acord, ja que vistos els seus sous sembla que els hagi tocat una herència. Al marge d’aquesta qüestió, la diferència rau en quin lloc ocupen en l’organigrama. Abans, els directors de serveis “donaven servei” als tinents d’alcalde dels quals depenien; ara, els presidents de comissió (els tinents d’alcalde cobraran més només per representar i substituir l’alcalde, no per assumir majors responsabilitats que d’altres) dependran dels gerents. Què se n’ha fet de la Junta de Govern? Un comitè executiu, amb més tècnics (?) que polítics la farà ser no res més que una il·lustració en aquest nou llibre de la Paeria. Què faran els regidors i les regidores? Aquest alcalde, gràcies a la seva majoria absoluta, els amaga darrera una trama organitzativa de gerents, coordinadors i assessors. Tan poc se’n refia? Són, els altres 14 homes i dones que l’acompanyen, una trista convenció de “Wally’s”?

Queda, encara, un element absolutament sorprenent: l’Intendent de la Guàrdia Urbana i, per tant la Guàrdia Urbana tota, depenen directament de l’alcaldia. Recordeu algun cas en què la policia o l’exèrcit d’un país o una ciutat depenguin directament del president o l’alcalde en qüestió? Normalment, només en les dictadures.

No! Ni m’he begut l’enteniment, ni estic insinuant que aquest no sigui un govern democràtic i legítim. Dic, únicament, que l’unipersonalisme d’aquesat estructura organitzativa és evident. Tot gira al voltant d’una única persona: l’alcalde Ros. Si les coses van bé, “bon vent i barca nova”, però si es torcen, només una persona en tindrà la responsabilitat. La resposta, d’aquí quatre anys, i espero que aquest bloc continuï viu per veure si la joguesca és encertada o només foc d’encenalls.