GRÀCIES ALS QUE CONFIEU EN EL PROJECTE D’ESQUERRA A LLEIDA

Publicat el 2 de juny de 2007 al diari           Passats els primers dies de forta càrrega emocional després del contundent resultat de les eleccions municipals del diumenge 27 de maig, comencen a arribar les hores en les quals la capacitat de raciocini s’imposa a l’estat anímic i també les estones en les quals es poden fer anàlisis serens de tot plegat. No n’hi ha dubte que de la contesa electoral n’ha sortit un net guanyador, el candidat socialista Àngel Ros, i quatre projectes que no hem revalidat la confiança davant les urnes, cada un en una mesura particular.

Al llarg d’aquests dies, durs i amargs tant personalment com política, he tingut l’oportunitat d’agrair personalment moltes persones que m’han fet arribar el seu suport, però encara em resta molta gent a la qual mostrar-li l’agraïment per haver dipositat la seva esperança en el projecte d’Esquerra a la ciutat de Lleida. Són 3.336 gràcies les que des d’aquest espai m’agradaria que es tinguessin com si en persona les donés, molt especialment a aquells lleidatans i lleidatanes als quals no conec personalment i no he trobat una altra manera de comunicar els meus sentiments.

No ens ha estat possible assolir cap dels tres objectius que l’equip d’Esquerra a Lleida ens vam marcar, tal i com vaig reconèixer la mateixa nit electoral, molt lluny d’intentar maquillar uns resultats tan clars. La dura feina realitzada, de manera especial al llarg del darrer any, pels homes i les dones del Grup Municipal tenia com a meta final incrementar els resultats electorals i el nombre de regidors de 2003, passar a ser la tercera força política de la ciutat i convertir-nos en soci indispensable per formar el nou govern municipal. 

Però malgrat la frustració del fruit final de tanta i tanta feina, continuo reivindicant que la qualitat del treball de la gent d’Esquerra a Lleida ha estat difícilment superable, tal i com palesaven els diferents estudis d’opinió, que coincidien en que les àrees millor valorades per la ciutadania eren aquelles gestionades per la regidora i els regidors d’Esquerra. 

Igualment reivindico la bona campanya electoral que hem portat a terme, aportant idees innovadores per tal d’incidir sobre la millora de la qualitat de vida de la ciutadania i respectant allò que crèiem que la gent més valorava, el temps per a la reflexió i el gaudi per damunt de les picabaralles puntuals d’una campanya electoral. 

Moltes són les interpretacions que aquests dies es fan sobre el comportament electoral de la ciutadania de Lleida, i temps amb més calma vindrà per afinar les raons d’uns i uns altres per quedar-se a casa o anar a votar i per escollir entre una o altra papereta. En tot cas, el judici popular és inapel·lable, malgrat cadascú consideri com cregui el grau de justícia del veredicte final. Els anàlisis polítics, ara com ara, han de servir per encarar amb consistència les línies estratègiques de futur més que per a trobar raons sobre què hauria passat si tal o tal altra cosa… 

A aquells que es senten frustrats pel resultat final obtingut per la candidatura d’Esquerra els he de dir que, malgrat són pocs per continuar amb força el nostre projecte de ciutat, la major part d’allò que hem fet per a la ciutat a la ciutat queda. L’IMAC és una realitat incontestable que ha servit per donar-li el tomb a la proposta cultural de la ciutat de Lleida. El Centre d’Interpretació del Temple al castell de Gardeny és la prova que existeix una forma diferent de conjuminar promoció turística, cultural i històrica. L’Assemblea Municipal de les Religions, model elogiat per la Unesco i recomanat a totes les ciutats del món, representa la capacitat de superar els conflictes entre cultures que demostra el veritable tarannà de la Lleida del segle XXI. I així podria seguir amb les moltes transformacions operades a la nostra ciutat des de setembre de 2003 que han contat amb l’impuls decidit i definitiu dels homes i les dones d’Esquerra. 

En una ocasió vaig escriure que la ciutat és la conjunció de pedres i persones, de ciutat física i de societat cohesionada, i que les persones passem i les pedres queden per continuar acollint més persones. Aquest és el resum del nostre model de ciutat, una Lleida per a la qual continuarem treballant amb totes les nostres forces, cadascú allà on les seves decisions i les circumstàncies ens portin. Ho torno a repetir, 3.336 gràcies.